Qui som / Al servei de qui estem / Perfils de les persones ateses

Els perfils de les persones ateses

L'any 2009 hem atès de forma majoritària:

• Famílies amb fills o persones soles que viuen de relloguer en habitacions per les quals els cobren preus abusius, on no tenen espai per a la intimitat, ni per realitzar les activitats pròpies de les famílies, havent de compartir la cuina, el bany i el menjador per torns.
• Infants que passen moltes hores sense la figura dels pares perquè el pare i la mare treballen i els toca a ells assumir tot sols responsabilitats que no els corresponen per la seva edat. Els infants estan sols quan es lleven, esmorzen i van a l’escola sols i quan arriben a casa a la tarda, també han de fer els deures sols. Aquestes situacions es donen sobretot a les grans ciutats de Barcelona i el seu entorn.
• Persones immigrades que han anat treballant en els últims anys en feines eventuals, fent jornades reduïdes, sense contracte... i que ara no troben feina o es veuen afectats per jornades laborals més reduïdes en el servei domèstic o l’atenció a persones. En general, no poden fer front a les despeses d’habitatge o de la llar, i no compten amb xarxa social i familiar que els pugui donar suport durant una temporada. Augmenta l’economia submergida.
• Dones estrangeres que fa anys que viuen a Catalunya. El marit s’ha quedat sense feina i elles en busquen com a alternativa, perquè tenen fills. No coneixen la llengua, no tenen formació professional i el seu nivell acadèmic és baix. Famílies on hi ha un canvi de rols domèstics, fet que pot comportar conflictes familiars.
• Persones grans amb dependència social: persones soles, aïllades, sense família o amb poca relació familiar, i, si n’hi ha, a vegades és conflictiva; amb ingressos insuficients i moltes dificultats econòmiques; amb problemes de salut mental.
• Persones sense llar, que cada vegada tenen un perfil més jove. Tot i tenir experiència de treball, viuen en pensions o habitacions compartides, però no tenen feina fixa, viuen sense estalvis, sense xarxa relacional, amb forts trencaments familiars, i per això acaben obligats a viure al carrer.
• Persones amb problemes de salut mental: depressió, angoixa, ansietat i altres problemes de salut derivats de la vida en precarietat.
• Famílies, tant espanyoles com estrangeres, que fa un temps s’havien atès des de Càritas i havien resolt la seva situació, però que ara, en el context de crisi actual, tornen a necessitar ajuda, sobretot per a l’habitatge.
• Famílies que mai havien necessitat suport ni de Càritas ni de serveis socials i que ara s’han vist obligades a demanar ajuda per cobrir necessitats bàsiques.