Revista MAC
Memòria
Informes propis
Informes externs
Informatiu Empreses amb Cor
Full dominical
Quadern social de formació
Espai de formació del voluntariat
Col·lecció Contes del món
Fitxes de treball
Butlletins electrònics
|
|
Col·lecció Contes del món
|
En una societat cada vegada més multiètnica, el respecte a la diferència, a les minories, és una assignatura que s’ha d’aprendre des de ben petits.
Aquesta col·lecció és una petita contribució al coneixement recíproc, fruit de la col·laboració entre Càritas i l’editorial Llibres A Mida.
A través dels contes, els infants s’aproximaran a diferents cultures, aprendran que hi ha altres costums i creences que, tot i ser diferents, tenen el mateix valor. El coneixement de la diversitat cultural els facilitarà l’entesa i la convivència amb les persones arribades amb els nous fluxos migratoris.
Títols de la col·lecció:
1 - Abenyonhú. 2 - Les noies del blat de moro. 3 - El teixidor de Benarès i el Gran Mogol.
|
 |
1. Abenyonhú
Text d’Agnès Agboton. Il·lustracions de Carme Peris.
El primer títol, Abenyonhú, és una història màgica que ens parla de l’amor entre Dangbé –el déu pitó–, transformat en arc de Sant Martí, i una noia, a l’Àfrica central.
La seva autora, Agenès Agboton, nascuda a Benín, llicenciada en llengua hispànica, coneix molt bé la cultura i costums del continent africà. Carme Peris, il·lustradora, ha sabut captar en imatges aquesta llunyana llegenda.
|
 |
2. Les noies del blat de moro
Text de Joan Soler i Amigó. Il·lustracions de Roser Rius.
Les noies del blat de moro –el segon número de la col·lecció Contes del Món– ens acosta a una de les moltes llegendes procedents de l’Amèrica Central, que ens expliquen com els déus van fer arribar el blat de moro a la gent.
L’autoria és de Joan Soler i Amigó, pedagog i especialista en cultura popular, que ha adaptat aquest conte amb un llenguatge poètic i suggeridor i Roser Rius, il·lustradora, que n’ha cercat i trobat les imatges plàstiques.
|
 |
3. El teixidor de Benarès i el Gran Mogol
Text de Joan Soler i Amigó. Il·lustracions de Maria Rius.
Aquest conte hindú es basa en el plantejament d’uns enigmes que poden comportar la pau o la guerra entre dues nacions. És una manera d’explicar aquell refrany que diu que qui té la intel·ligència té la força.
Aquesta narració ens fa apreciar la saviesa per damunt de la força: el poderós Mogol retira l’amenaça d’envair el regne hindú en adonar-se que un pobre teixidor de Benarès el guanya en intel·ligència. Occident pot aprendre tantes coses d'Orient! Una manera de fer-ho pot ser explicar i escoltar contes d’altres cultures que no són la nostra.
|
|