Qui som / Què és Càritas / Apunts histórics

Apunts històrics

Després la Guerra Civil espanyola (1936-1939), l’Església es va organitzar per donar resposta a les necessitats de la població espanyola que vivia en una situació d’extrema precarietat. A Barcelona, l’any 1942 es va crear el Secretariado de Beneficencia.

El papa Pius XII va anomenar "Càritas" totes les accions socials que s’havien fet des de l’Església arreu del món després de la II Guerra Mundial.

En la constitució de Càritas Diocesana de Barcelona destaquen tres etapes:

• Anys de postguerra i fins al Concili Vaticà II (1942-1965)
• El postconcili (1965-1980)
• Època actual (1981-2010)

Anys de postguerra i fins al Concili Vaticà II (1942-1965)

L’Església encomana la seva acció caritativa a l’Acció Catòlica, que a la vegada crea el Secretariado Nacional de Caridad, amb la finalitat de lluitar contra la fam i les moltes necessitats del poble.

Durant les dècades 1950 i 1960 es donen aliments, prestacions mèdico-farmacèutiques, atenció a persones sense llar, préstecs per a l’habitatge i es promociona la creació de cooperatives.

El postconcili (1965-1980)

Neixen els primers moviments associatius i veïnals. Càritas Diocesana de Barcelona hi és present a través dels assistents socials. Els trobem a Ciutat Vella, Can Tunis, Can Valero de Barcelona; a Terrassa, Sabadell; als barris Bufalà i Sant Roc de Badalona; a Sant Adrià de Besòs; a Santa Coloma de Gramenet i als barris Can Pi i la Bomba de l’Hospitalet. Són els anys dels “Centres Socials”, als quals Càritas dóna cobertura jurídica. El 1975, Càritas en tenia censats 24.

Durant les dècades de 1960 i 1970 s’impulsa la creació d’equipaments i grups. S’augmenten els punts d’acollida de les persones necessitades, molt sovint des de les parròquies. En un moment històric en què no existia l’Estat del Benestar, Càritas va ser capdavantera en la promoció i implementació dels serveis socials.

Època actual (1981-2010)

L’aprovació de la Constitució espanyola i la implantació progressiva d’un sistema públic de serveis socials fa que Càritas repensi la seva identitat alhora que col·labora amb les administracions públiques amb convenis i subvencions.

En les dècades de 1980 i 1990 es consoliden els serveis que Càritas ofereix al conjunt del territori diocesà, a través dels territoris i programes sectorials (Atur, Gent Gran, Infància i Família, Migració, etc).

També, durant la dècada de 1990, Càritas Diocesana de Barcelona promou la creació i el desenvolupament d’entitats vinculades que s’especialitzen en diferents àmbits d’actuació, com ara la Fundació Formació i Treball, la Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social i el Servei d’Integració i Ajuda a la Llar (SISAL).

En aquests anys, es consolida a Càritas el moviment de voluntariat i es coordina la seva acció des d’un departament específic.

L’inici del segle XXI a Càritas està marcat per la mateixa resposta a les necessitats de les persones més desfavorides; autòctones i estrangeres, sense discriminació per raó d’origen, sexe, cultura o creença. Però també, per fer-ho coordinadament amb les administracions públiques: complementant l’acció social, gestionant diferents serveis i equipaments, col·laborant en la redacció de textos tan importants com són la Llei de serveis socials o el Pacte per la Immigració. A més, s’ha reforçat l’anàlisi de la realitat social, tant per contribuir en la definició del model d’intervenció que ha de seguir desenvolupant la institució, com per reforçar la tasca de sensibilització i denúncia, dos dels eixos principals de l’acció social en aquests moments.