L’Església fou conscient que havia d’organitzar la seva acció caritativa i l’encomanà a l’Acció Catòlica, que a la vegada creà el Secretariado Nacional de Caridad. La finalitat era lluitar contra la fam i les moltes necessitats del poble.

Durant els anys cinquanta i seixanta es facilitaren ajudes alimentàries, prestacions mèdiques i farmacèutiques, atenció a persones sense llar, préstecs per a l’habitatge i es promocionà la creació de cooperatives.

El postconcili (1965 – 1980)

En aquesta època els moviments associatius i veïnals proliferen. Càritas Diocesana de Barcelona hi és present, a través de professionals del Treball Social, per animar i col·laborar en les reivindicacions, les denúncies, en les lluites per les llibertats. En trobem a Ciutat Vella, a Can Tunis, a Can Valero de Barcelona; a Terrassa, a Sabadell; als barris Bufalà i Sant Roc de Badalona; a Sant Adrià del Besòs; a Santa Coloma de Gramenet i als barris Can Pi i la Bomba de l’Hospitalet.

Són els anys dels "Centres Socials". Càritas els dóna cobertura jurídica. El 1975, Càritas en tenia censats 24.

Entre els anys seixanta i setanta, sovint la feina de les assistents socials és una feina d’impuls d’equipaments i grups. Es va perfilant i consolidant una línia de treball social que en un primer temps se centra sobretot en l'atenció a la gent gran i als infants. S’augmenten els punts d’acollida de les persones necessitades, molt sovint des de les parròquies.

En un moment històric en què a Espanya no existia l’Estat del Benestar, Càritas va ser capdavantera en la promoció i la implementació dels Serveis Socials

Època actual (1981-2004)

L’aprovació de la Constitució i la implantació progressiva d’un sistema públic de Serveis Socials portà a repensar la identitat de Càritas, que havia realitzat un paper de suplència en aquest àmbit. El procés portà a la col·laboració de Càritas amb algunes administracions públiques a través de convenis i subvencions.

Els anys vuitanta i noranta suposaren la consolidació dels serveis que Càritas ofereix al conjunt del territori diocesà, a través dels territoris i programes sectorials (Atur, Gent Gran, Infància, Dona i Família, Migració, etc.).

També, durant la dècada dels 90, Càritas Diocesana de Barcelona va promoure la creació i desenvolupament d’entitats vinculades que s’especialitzaren en diferents àmbits d’actuació, com ara la Fundació Formació i Treball, la Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social, el Servei d’Integració i Ajuda a la Llar (SISAL), etc.

Durant aquests anys, el moviment de voluntariat, que s’ha anat estenent a la societat civil, es consolida a Càritas. Des de l’Àrea de Voluntariat se’n coordina l’acció. La majoria dels programes compten amb la col·laboració de voluntariat.

Ja en ple segle XXI, Càritas vol donar resposta a les necessitats de les persones més desfavorides: menors, joves, adultes i ancianes; autòctones i estrangeres, sense que en l'actuació es faci cap discriminació per raó de raça, sexe, cultura o creença.

Algunes dates destacades de la història de Càritas:

1942. Es crea a Barcelona el Secretariado de Beneficencia.

1951. Les Càritas Diocesanes s’encarreguen de fer la distribució de l’ajuda nordamericana.

1956. A Barcelona, el Secretariado de Beneficencia passa a anomenar-se Càritas.

1961. Per decret episcopal, Càritas és aprovada com a organisme del bisbat jurídicament no independent.

1962. Càritas Diocesana de Barcelona coordina la gran majoria de les ajudes per als damnificats de les inundacions del Vallès i del Besòs. Al Vallès ho féu conjuntament amb Càritas de Sabadell i de Terrassa.

1964. Es posa en marxa el Secretariat Gitano, depenent de Càritas Diocesana de Barcelona.