Sense llar

El col·lectiu dels sense llar en els darrers anys ha experimentat un canvi: hi ha més joves, dones, immigrants i persones qualificades i amb formació. Les causes que hi ha al darrere d’aquest drama social són estructurals però les conseqüències afecten persones que es troben sense feina, que han perdut o han viscut un trencament de vincles familiars i socials i que es troben al carrer. El denominador comú és la falta d’habitatge i la precarietat material i personal en que es troben. Des de Càritas entenem que una llar és molt més que un sostre o un lloc per viure. Per això el procés d’acompanyament i l’atenció a les persones es fa en la línia de la recuperació personal i la reinserció.

Càritas defensa, en el treball a favor de les persones que viuen al carrer, el valor insubstituïble de la iniciativa social, que pot tenir un paper rellevant a l’hora de promoure actituds solidàries i acollidores de la diferència, i donar a conèixer problemes emergents. Des de Càritas s’han promogut iniciatives i experiències pilot amb els sense llar com poden ser els centres de baixa exigència, els projectes adreçats a menors estrangers no acompanyats, els pisos pont i més recentment les experiències dels pisos compartits.

Tornar >>