“Hem de treure’ns del cap molts dels hàbits de treball que ens han inculcat: que cal treballar ràpid, que tot és urgent, que cal ser perfeccionistes i que tot allò important és seriós”.
Com el moviment es demostra caminant, les classes de l’Ismael Pantaleón es desenvolupen en un ambient lúdic, amb música i exercicis per a “carregar energia”. No és d'estranyar que les seves siguin de les més sol·licitades pel personal de Càritas.
“Per què no pensem que anar a una reunió pot fer-nos gaudir? Ens passem la major part de la nostra vida treballant, i podem fer-ho amb il·lusió i alegria, però per a això ens ho hem de currar”, insisteix aquest animador sociocultural que té més de 13 anys d'experiència formant a personal d'ONG i administracions.
Una vegada realitzat el “desaprenentatge”, l’Ismael insisteix que cal posar la casa en ordre, i el primer que cal aprendre per a treballar en equip és que el més valuós d'una organització són les persones que hi treballen. I a les persones –i les seves relacions– cal cuidar-les.
I com si volgués predicar amb l'exemple, en els primers cinc minuts del curs ja s'ha après els noms i els llocs de procedència dels seus 27 participants.
Una d'elles, la Yolanda, treballa a l'Escola de Temps Lliure de la Càritas diocesana de València. Allí organitza cursos per a animadors de temps lliure que ajuden a nens i nenes en situació de risc social, sobretot petits de famílies sense recursos, gitanos i immigrants. Per a José Angel, que treballa amb Càritas a la diòcesi de Tuy-Vigo, el seu dia a dia és la formació i orientació de voluntariat. “El més difícil és el treball a les zones rurals molt disperses i amb poca població”. En José Ángel afronta amb entusiasme aquest curs sobre treball en equip, que ha triat com ajuda per a donar sentit de grup a les persones amb les quals treballa.
Milers de voluntariat i personal tècnic treballen a les Càritas de les 68 diòcesis espanyoles atenent persones sense recursos, transeünts sense sostre, immigrants en situació vulnerable, aturats i una infinitat de gent en situació de vulnerabilitat. Cap realitza el seu treball en solitari, sinó que forma part d'un grup. Sovint en el mateix grup de Càritas estan juntes persones molt distintes: voluntaris i assalariats, joves i gent gran, homes i dones. Actuar tots a l'una requereix un saber fer especial. Com afirma Ismael, “encara que som éssers socials, el treball en equip no és una habilitat genètica, sinó que cal aprendre-la”.
Durant aquest curs, un dels cinc que es desenvolupen en aquesta última setmana de la XVI Escola de Formació Social de Càritas, els participants aprenen com gestionar conflictes, organitzar reunions, distribuir el temps de treball, prendre decisions en grup… i una infinitat d'aspectes que teixeixen la xarxa del treball en equip.
Ismael Pantaleón sap molt bé que un treballador social pot arribar “a cremar-se” amb facilitat. Per això ofereix els remeis perquè això no succeeixi: “No podem arribar a tot i per això cal prioritzar i prendre's el temps per pensar i comunicar-nos. No podem viure constantment en la pressa, fent reunions que duren tres hores… en el qual la gent s'esgota i no es pot pensar i prendre decisions amb serenitat”.
Els 27 participants del seu curs aprendran també altres detalls importants del treball en equip, com la cura de l'ambient en el lloc de treball i com entrenar la creativitat. Quan tornin als llocs on serveixen als més pobres de la societat espanyola realitzaran la seva labor de manera més efectiva, i també més agradable.