Segons les dades recollides a la citada Memòria, de les aproximadament 50.000 persones que s'atenen anualment dintre d'aquest programa a través de la xarxa estatal de 68 Càritas diocesanes i 5.000 Càritas parroquials, el 70% són dones, moltes amb responsabilitats familiars no compartides, que volen reincorporar-se al mercat laboral després d'una llarga absència; el 60% són joves, menors de 35 anys; i el 47% tot just ha acabat la seva educació primària. De tots aquests usuaris, més del 30% troben ocupació amb l'ajuda de Càritas. El 2007 han estat 14.000 les persones que, després de recórrer l'itinerari personalitzat en aquests programes i serveis, amb el suport de més de 1.000 voluntaris especialitzats i 400 professionals, han pogut accedir a unes condicions de vida més dignes i de major autonomia personal, i a gaudir de major presència i participació en el seu entorn social.
Accions significatives
Gràcies als 18 milions d'euros invertits per Càritas el 2007 a tot l’estat a través del Programa d'Ocupació, s'han pogut desenvolupar nombroses accions significatives adreçades a impulsar la inserció sociolaboral i a garantir la normalització i seguretat de les persones en situació de vulnerabilitat. Dintre d'aquestes accions destaquen les empreses d'inserció, un camp d'acció en el qual Càritas té una trajectòria de més de 15 anys al llarg dels quals s'han creat prop de 30 empreses d'aquest tipus en diversos sectors d'activitat, com recuperació i reciclatge, serveis personals i socials, hostaleria, construcció, jardineria, missatgeria, indústria i agricultura ecològica.
En els últims anys, Càritas està impulsant, en col·laboració amb les Administracions locals i autonòmiques, experiències molt significatives de creació d'ocupació en activitats encaminades a la protecció del medi ambient, tant en temes de reciclatge com en la gestió de residus sòlids urbans i en la producció de béns ecològics (agricultura ecològica, silvicultura autòctona, jardineria o recuperació de riberes fluvials).
Al costat de les aportacions de donants privats, les activitats del Programa d'Ocupació de Càritas compten també amb el suport del Fons Social Europeu i el Programa Operatiu Plurirregional de Lluita contra la Discriminació, que, després d'una fructífera experiència de set anys, inicia ara una nova etapa que es perllongarà fins el 2013 i l'objectiu prioritari de la qual és “fomentar l’empleabilidad, la inclusió social i la igualtat entre homes i dones".
Preocupant conjuntura laboral
A més de la rendició anual de comptes que s'ofereix a la Memòria 2007, el Programa d'Ocupació de Cáritas Española desitja aprofitar també la commemoració del Primer de Maig per cridar l'atenció sobre les perspectives que ofereix l'actual conjuntura laboral del nostre país, sobre la que sobrevola altra vegada el fantasma de l'atur, que afecta sobretot a sectors específics vinculats a la construcció. Algunes xifres, i moltes històries de vida, trencades i desesperançades, parlen d'aquesta situació de risc real, perquè no podem ignorar que el 2008 se superen a Espanya els 2.000.000 de persones aturades (9%), ni que són les dones les que segueixen suportant majors taxes d'atur (11%) que els homes (7%) i que l'índex d'activitat femenina estigui encara per sota del 50%, molt lluny de l'objectiu europeu per al 2010 del 60%. A més, no ha de perdre's de vista que les dones guanyen un 15% menys per hora treballada i són les caps de família de la majoria de famílies monoparentals.
La realitat punyent de l'atur afecta també de manera especial als joves d'ambdós sexes d'entre 16 i 24 anys, que representen el 40 per cent dels aturats. Al mateix temps, els majors de 45 i 50 anys representen, estadísticament i amb major intensitat, un atur crònic i precari.
Existeixen, a més, altres realitats d'exclusió i discriminació que, entrecreuades, dificulten l'accés a l'ocupació de moltes persones. Aquesta situació de precarietat afecta de manera especial als una mica més de 3.000.000 de persones immigrants que viuen al nostre país (7% de la població total), i que, a mesura que la crisi s'aguditzi, seran la part més feble per on la corda comenci a trencar-se.
Memòria ocupació 2007