Els prop de 200 representants de les 68 Càritas diocesanas de tot el país han debatut Les bases d'aquest Model I han definit les prioritats de l'activitat de la institució: reforçar la identitat com A forma i expressió de l'activitat pastoral de l'Església, impulsar A cadascuna de les accions de Càritas la centralitat i el protagonisme dels destinataris, millorar la resposta als nous rostres d'una pobresa cada vegada més global i canviant, i enfortir els itineraris de sensibilització i denúncia sobre les causes de la precarietat i la desigualtat.

Salutació de monsenyor Milián en nom de la CEPS

Les sessions de l'Assemblea han estat presidides per Rafael del Rio Sendino, president de Cáritas Española i les va inaugurar monsenyor Alfonso Milián Sorribas, bisbe de Barbastro-Monzón i responsable de Càritas en el si de la Comissió Episcopal de Pastoral Social (CEPS). En la seva salutació als participants, el prelat es va referir a la recent visita a Madrid del president de Caritas Internationalis, cardenal Oscar Rodríguez Maradiaga, en ocasió de la clausura del 60è Aniversari de Cáritas Española i la presència del qual, va afirmar, “va ser especialment confortadora per a tots els que treballem a Càritas, per l'expressió joiosa del seu amor a l'Església i al món”. Així mateix va destacar el fet que el tema de Càritas estigui “present en els tres documents més importants que ha publicat Benet XVI”, en la seva primera encíclica “Deus caritas est”, l’exhortació “Sacramentum Caritatis” i la recent encíclica “Spe Salvi”. A la llum d'aquest magisteri, monsenyor Milián va assegurar que “Càritas és l'esperança dels pobres, d'ella esperen l'ajuda en les seves múltiples necessitats, hi confien, no podem defraudar-los”.

El bisbe va concloure la seva salutació en nom de la CEPS animant a tots els presents a “llegir amb atenció” el document “L'Església a Espanya i els immigrants” aprovat en l'última Assemblea Plenària de la CEE. “Ells –va dir en relació amb els immigrants-- ocupen ja un lloc destacat en la nostra acció caritativa i social. La seva presència és una crida a obrir les nostres comunitats cristianes per a acollir-los, a rebre'ls com un do de Déu i a implicar-los, sempre que sigui possible, en la mateixa acció evangelizadora i caritativa de l'Església”.

El president Rafael del Río, per la seva banda, després de referir-se en el seu alocució al paper insubstituïble de les Càritas parroquials, a les quals va definir com “les cèl·lules més importants de tota l'estructura de Càritas, perquè són les que estan més a prop dels necessitats”, va reivindicar el paper transformador de l'amor “en tots els nivells estructurals i en totes les nostres intervencions socials. “No podem oblidar –va assegurar-- que l'home és redimit per l'amor, el gran motor que mou i dóna sentit a Càritas a tota acció social amb els pobres i a favor dels pobres”.

Va tancar la primera sessió de l'Assemblea el secretari general de Cáritas Española, Silverio Agea, que va presentar als assistents, com és habitual, un ampli i detallat informe anual d'activitat de la institució.

Model d'acció social

A més dels temes estatutaris –aprovació de l'informe dels Censors de Comptes i tancament de l'exercici econòmic 2006, així com de la Programació i el Pressupost de l'exercici 2008–, el gruix del treball de l'Assemblea es va destinar a debatre la ponència marc de la trobada, dedicada a "El Model d'Acció Social" i que el va presentar Carmen Calzada, directora de Cáritas Salamanca i consellera de Cáritas Española, i Víctor Renes, coordinador del Area d'Acció en els Territoris de Cáritas Española.

Com s'indica en la part introductòria, Càritas pretén dotar-se amb aquest Model d'un instrument que, responent a allò que és i fa la institució, proporcioni a la Confederació una eina de treball “a mig camí del document d'identitat i la planificació estratègica”, un instrument “que ens ajudi a avaluar en un sentit ampli i de fons el que fem i comprovar si respon a què i com hem de fer-ho”. En aquest sentit, el Model d'Acció Social, a més de “recollir els elements mínims compartits” per tots els nivells territorials de Càritas, “no pretén uniformar l'acció”, sinó tot el contrari: fer que aquesta respongui a cada situació específica, de forma múltiple i diferent en funció de la realitat i de les possibilitats existents en cada Càritas diocesana.