Aquesta herència no ha servit només per construir el passat d'Europa; és necessari que es pugui transmetre a les noves generacions, perquè ha estat la matriu de la vida de les persones i dels pobles que han forjat conjuntament el continent europeu. Aquesta herència cristiana continuarà donant a Europa l'ànima que necessita perquè tot el cos tingui autèntica vida.
En l'esforç que s'està fent per construir Europa com una unió, l'Església hi ha d'aportar una contribució específica i molt necessària. Aquesta construcció europea no es pot limitar a un mercat econòmic o a un espai de lliure circulació d'idees. Ha de ser molt més: ha d'esdevenir una veritable comunitat de nacions que volen unir-se per viure fraternalment, respectant les cultures i les riqueses espirituals.
Per assolir-ho cal que les estructures i les institucions europees estiguin sempre al servei de la persona humana, la qual no pot ser mai considerada com un objecte que es pot comprar o vendre, explotar o manipular. L'home i la dona són persones humanes, creades a imatge de Déu, en les quals es reflecteix l'amor del Creador i Pare de tots. Aquesta és una aportació ben preuada que l'Església ha de fer en la construcció de la Unió Europea. Perquè, com va dir Benet XVI en el discurs amb motiu dels 50 anys del Tractat de Roma, «no es pot pensar a edificar una autèntica casa comuna oblidant la identitat pròpia dels pobles del nostre continent. Es tracta, de fet, d’una identitat històrica, cultural i moral, abans que geogràfica, econòmica o política; una identitat constituïda per un conjunt de valors universals que el cristianisme ha contribuït a forjar, exercint d’aquesta manera un paper no només històric sinó de fonament per a Europa. Aquests valors, que constitueixen l’ànima del continent, han de romandre en l’Europa del tercer mil·lenni com a ferment de civilització».
Avui, davant les qüestions obertes de la ciència, especialment de la genètica i de la biologia, enfront de l'evolució prodigiosa dels mitjans de comunicació i de la mundialització, Europa pot i ha de treballar per defensar arreu la dignitat de l'home des de la seva concepció fins a la mort natural, per millorar les seves condicions de vida procurant un just repartiment de les riqueses, donant a tots els homes i les dones una educació que els ajudarà a ser actors de la vida social i una feina que els permetrà viure i subvenir a llurs necessitats.
L'ànima d'Europa la constitueix també el matrimoni i la família. Són un patrimoni de la humanitat, un valor molt preuat i absolutament necessari per al bé integral de les persones que integren aquestes dues comunitats de vida i d'amor. No es pot oblidar que el matrimoni entre un home i una dona i la família són la cèl·lula de la societat i la millor escola de valors per als fills. Joan Pau II ja recordava que «aquestes institucions no poden ser posades en pla d'igualtat amb altres tipus de relacions».
Tots els europeus han de comprometre's a treballar incansablement per la causa de la pau arreu. Europa no pot ser un continent aïllat i tancat en si mateix. Tot al contrari, s'ha d'interessar per la resta del món i treballar per edificar un món més just i fraternal.