Aquest nomenament voldria que signifiqués per a mi una crida a viure més intensament la fe en Crist i a donar-ne testimoniatge en tot moment i en totes les actuacions, amb fidelitat i abnegació en l’exercici del meu ministeri episcopal.
També em demana intensificar el meu amor i el meu servei a l’Església i al Sant Pare en el seu ministeri de successor de Pere, en bé de tota l’Església estesa d’Orient a Occident. Avui m’és especialment viu aquest sentiment donat que celebrem la festa de Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe i màrtir de Crist.
Voldria que aquest nomenament sigui un nou estímul per a tota la diòcesi de Barcelona per portar a terme amb confiança i il·lusió el treball d’evangelització.
En aquest moments, tinc un record especial dels meus pares, ja difunts, que em varen donar una educació cristiana. Aquesta fe rebuda, viscuda amb els meus pares i les meves germanes en el si d’una família cristiana, em portà a respondre a la crida del Senyor en el ministeri de prevere, per al qual em vaig preparar primerament al Seminari diocesà de Barcelona i a continuació a Roma, en els anys del Concili Vaticà II. Després he procurat servir tant com he pogut la diòcesi de Barcelona, com a prevere primer i després com a bisbe auxiliar. En aquests moments desitjo tenir un record especial per als qui foren els meus diocesans a Tortosa i a Tarragona, i també per als qui actualment són els meus diocesans de Barcelona. Tinc molts presents en el meu esperit totes les persones que m’han ajudat en aquest camí i que m’han donat molt bons exemples de fe cristiana, de valors humans i de virtuts cíviques.