Per això aquest any hem publicat un altre document que ve a ser com una segona part. L'hem publicat amb aquest títol: Creure en l'Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor. Amb motiu de la Diada Nacional desitjo recordar alguns dels seus continguts.
Els bisbes constatem que la nostra societat es va situant globalment fora de la vida de l'Església i, també, en formes i graus diversos, de la fe en Jesucrist. Potser una part d'aquesta crisi no fa més que evidenciar la poca consistència del que, en circumstàncies passades, semblava una vivència religiosa àmpliament majoritària. En el nostre Occident estem, més aviat, davant d'un allunyament cada vegada més radical de la fe i de l'antropologia cristiana.
Els cristians som interpel·lats per aquesta realitat i cerquem en Jesús la resposta. Ens cal assumir plenament que la nostra situació en aquest començament del segle XXI, com en molts països de la Unió Europea, és de missió. Un impuls missioner que Benet XVI expressa de múltiples formes i que es concreta en l'anunci de Déu Amor com a centre de tot el missatge cristià.
El sentit de la missió projecta les comunitats cristianes cap endavant. No ens hauríem de lamentar tant de certs canvis culturals. El llevat cristià pot fer fermentar moltes cultures, també la que avui veiem néixer i que sovint ens desconcerta.
Tanmateix, a ningú no hauria d'incomodar la veu profètica de l'Església sobre la vida familiar, social i política, fins quan va contra corrent d'estats d'opinió àmpliament difosos. Si aquesta veu callés, seria el nostre conformisme el que privaria la societat d'un vella saviesa que els cristians hem rebut de dalt i que ha estat present i activa en les arrels de la nostra antropologia i de la nostra identitat.
Constatem la marxa accelerada, comparativament amb els altres estats europeus, amb què, en algunes matèries, els nostres legisladors avancen cap a una normativa civil cada cop més allunyada de l'humanisme cristià. Els nostres tocs d'atenció com a pastors de l'Església tenen sempre un caràcter i sentit de proposta enriquidora que apel·la al valor transcendent de la persona i salva la societat del risc d'un pensament únic, que tot ho aplana i uniformitza.
Els cristians voldríem veure més reconeguts a Catalunya valors fonamentals com el do de la vida, des de la concepció a la mort natural. Voldríem, igualment, que la família fos més valorada i recolzada, sense que es vegi suplantada o ofuscada per altres formes o institucions diverses. Demanem, simultàniament, el dret de tota persona a unes condicions de vida dignes, lluny de qualsevol forma d'explotació. En el terreny de l'ensenyament, aspirem a veure més plenament respectat el dret dels pares a decidir el tipus d'educació - també pel que fa a la religió i a la moral- dels seus fills.
És ben cert que la ciutadania no l'atorga ni l'afaiçona al seu gust l'Estat: és una condició prèvia dels ciutadans reals, amb les seves maneres de pensar plurals, amb la seva llengua i cultura, també amb la seva fe i amb les seves opinions culturals i polítiques, que totes les administracions han de servir.
El treball eclesial que cal fer avui és l'anunci de Jesucrist, perquè com ha afirmat Benet XVI, hom esdevé cristià per la trobada personal amb el Senyor.
Lluís Martínez Sistach
Arquebisbe metropolità de Barcelona