Els mitjans de comunicació social han assolit una importància tal que per a molts són el principal instrument informatiu i formatiu, d’orientació i d’inspiració per als comportaments, individuals, familiars i socials. Les noves generacions creixen en un món fortament condicionat per aquests mitjans. La responsabilitat dels dirigents i dels professionals dels anomenats mass-media és, doncs, molt gran.
Molts d’aquests mitjans entren a casa nostra a través de les petites pantalles, que tenen connexions cada dia més universals i sofisticades. No és massa agosarat afirmar que, en general, aquests instruments s’han apoderat de les nostres llars, imposant criteris, maneres de pensar i de parlar, condicionant converses i discussions. I això incideix en la vida de les famílies, però especialment en la dels infants i adolescents.
No és infreqüent veure nens i adolescents pendents, amb embadaliment estàtic, dels multiserveis que ofereixen els mitjans de la imatge. Això pot ser greu perquè aquests mitjans es converteixen en una escola paral·lela sense possibles discerniments i valoracions crítiques. Per això, el lema de la Jornada Mundial dels Mitjans de Comunicació que l’Església celebra avui és aquest: “Els nens i els mitjans de comunicació social: un repte per a l’educació”. Benet XVI, en el seu missatge amb motiu d’aquesta Jornada, afirma que “la formació en el recte ús del mitjans és essencial per al desenvolupament cultural, moral i espiritual dels nens”.
Educar els nens perquè facin un bon ús dels mitjans és responsabilitat dels pares, de l'escola i, també, de l'Església catòlica, sobretot per mitjà de les seves institucions educatives. El paper dels pares és de vital importància. Aquests, com diu el Sant Pare en el seu missatge, "tenen el dret i el deure d'assegurar un ús prudent dels mitjans educant la consciència dels seus fills perquè siguin capaços d'expressar judicis serens i objectius que després els guiïn en l'elecció o rebuig dels programes proposats". En aquest punt, la selecció dels programes té més importància que els mateixos criteris que puguin proposar als seus fills o les prohibicions que els puguin imposar.
L'educació per als mitjans, com tota tasca educativa, requereix la formació de l'exercici de la llibertat. Es tracta d'una tasca exigent. Massa sovint la llibertat es presenta com la recerca frenètica del plaer o de noves experiències. Però caure en aquest parany més que un alliberament és una condemna. La veritable llibertat mai no condemnaria l'individu -especialment un nen- a la recerca insaciable de la novetat.
Benet XVI, a la Trobada Mundial de les Famílies a València, el 8 de juliol de l'any passat, va dir que “a la llum de la veritat, l'autèntica llibertat s'experimenta com una resposta al sí de Déu a la humanitat, que ens crida a triar el que és bo, veritable i bell, no d'una manera discriminada sinó deliberadament. Els pares de família són, doncs, els guardians de la llibertat dels seus fills; i en la mesura que els retornen aquesta llibertat, els condueixen a la profunda alegria de la vida".
Recordant que la Constitució espanyola, en l’article 20,4, preveu la protecció de la infància i la joventut en aquest àmbit, faig meva la petició amb què Benet XVI acaba el seu missatge: "Exhorto els responsables de la indústria d'aquests mitjans perquè formin i motivin els productors a salvaguardar el bé comú, a preservar la veritat, a protegir la dignitat humana individual i a promoure el respecte per les necessitats de la família".
Lluís Martínez Sistach
Arquebisbe metropolità de Barcelona