Un d’aquests és el problema de la fam. Fou la primera qüestió plantejada per Benet XVI. Hem celebrat – diumenge passat - la jornada anual que els catòlics dediquem a aquest fet, que constitueix l’inici d’una campanya d’ajudes al desenvolupament que de fet dura tot l’any en la forma de finançament de projectes concrets de desenvolupament, dels quals es fa un seguiment per tal que compleixin els objectius indicats pels seus mateixos promotors.
“L’escàndol de la fam –digué Benet XVI-, que tendeix a agreujar-se, és inacceptable en un món que disposa de béns, de coneixement i de mitjans per poder-lo resoldre”. Per això, el Sant Pare va insistir en la urgència d’eliminar les causes estructurals de les disfuncions de l’economia mundial i corregir els models de creixement que semblen incapaços de garantir el respecte al medi ambient i un desenvolupament integral per avui i sobretot per a l’avenir. Cal que els països pobres, que sovint tenen moltes riqueses naturals, puguin beneficiar-se dels fruits dels seus propis béns. El retard en el compliment dels compromisos contrets en aquest sentit per la comunitat internacional és un motiu de preocupació greu. Les mesures d’ajustament estructural sovint perjudiquen sobretot les poblacions més vulnerables.
Un altre repte plantejat pel Sant Pare per aquest any és el dels armaments. En aquest àmbit hi ha una crisi progressiva de les negociacions sobre les armes convencionals i també sobre les armes de destrucció massiva i, d’altra banda, un augment dels costos militars a escala mundial. El Sant Pare va dir que les qüestions de la seguretat són avui més greus pel fet del terrorisme “que cal condemnar amb fermesa”. “Demano també –va afegir- a tots aquells que en el continent europeu són temptats pel terrorisme que cessin tota activitat terrorista, ja que aquests comportaments, que fan prevaler la violència cega i provoquen la por en la població, constitueixen un camí sense sortida”.
Sobre els moviments migratoris de milions de persones que fugen de la violència o cerquen unes condicions de vida més dignes, indicà que “és il·lusori pensar que els fenòmens migratoris poden ser bloquejats o controlats simplement amb la força. Les migracions i els problemes que creen han de ser afrontats amb humanitat, justícia i compassió”.
Un altre repte al qual va fer referència el Pontífex és el dels atemptats contra la vida des de la concepció fins a la mort natural. Aquests atemptats afecten fins i tot regions en les quals el respecte a la cultura de la vida és tradicional, com l’Àfrica, on hi ha l’intent de trivialitzar l’avortament de forma subreptícia. Va lamentar les amenaces contra l’estructura natural de la família, fonamentada en el matrimoni d’un home i una dona, “i els intents de relativitzar-la donant-li el mateix estatut que altres formes d’unió radicalment diferents”. Tampoc no va oblidar altres formes d’agressió contra la vida que es cometen de vegades a l’empara d’una investigació científica “que no tindria altre límit que les seves pròpies possibilitats”.