Segons la directora, Adela de Blas, el centre no reuneix en absolut els requisits necessaris per a l'atenció amb dignitat de qualsevol persona. De Blas afirma que han passat prop de dos anys sense que els responsables polítics hagin donat cap resposta efectiva a la sol·licitud, per part de Càritas, de construir un nou centre per a l'atenció de les persones sense llar. “Mentre, els empobrits, la nostra raó de ser, segueixen suportant aquestes mancances enmig d'una societat que avança i inverteix grans recursos en molts altres àmbits”, assenyala.
A la vista de les promeses reiteradament no acomplertes al llarg d'aquests últims anys, les Filles de la Caritat han comunicat de manera oficial a Càritas la seva decisió de retirar-se d'aquest servei el més aviat possible. “Ens dol molt fer-ho, però vam jutjar que aquesta postura pot contribuir a una solució més ràpida, en la qual els pobres es vegin beneficiats, que és el que pretenem”.
Una trajectòria de 15 anys
Càritas Interparroquial de Ciudad Real va iniciar el 1992 la gestió d'aquesta casa d'acollida, de titularitat municipal per a persones sense llar, amb l'objectiu de donar una resposta adequada i urgent a les necessitats bàsiques i d'allotjament d'aquestes persones. Al llarg d'aquest temps, nou germanes, totes Filles de la Caritat, han treballat en col·laboració amb Càritas en la bona marxa del centre.
Adela de Blas recorda que la vocació i la missió de les Filles de la Caritat és la de lliurar-se a Déu en el servei a Crist en els pobres, “i els transeünts són els veritablement pobres, amb fortes característiques d'exclusió social, desestructuració personal i amb els llaços familiars i socials trencats”. La directora de la casa d'acollida afegix que el seu treball al costat dels més empobrits li ha servit per créixer, per aprendre d'ells grans valors, per compartir al seu costat molt dolor i sofriment i veure com de dur i difícil ha estat per a ells tornar a canalitzar la seva vida. “Enmig de tant dolor, he experimentat goig i alegria, he estat molt feliç al veure'ls com anaven creixent cada dia, transmetent lluita, coratge i paciència, i, sobretot, l'esperança i el desig de viure i recuperar la seva dignitat com persones”.
Aquesta religiosa convida la societat de Ciudad Real que reflexioni sobre la situació d'exclusió social que sofrixen els transeünts i “que de debò facin aquest esforç per comprendre'ls des de la seva realitat i les seves circumstàncies, també des dels seus valors, capacitats i drets”.