El delegat episcopal de Càritas de Barcelona, Salvador Bacardit, ha contextualitzat el moment actual de crisi en la oportunitat de intentar construir una societat millor: “Ho estem veient en les parròquies: creixen els petits donatius, augmenta el voluntariat, les persones ens diuen que voldrien fer més del que fan. Aquests són signes d'esperança”. Ha dit també que “les portes de les parròquies, de Càritas i de l'Església estan obertes per a acollir a qui ho necessiti”.
Per la seva banda, el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Roglá, ha posat sobre la taula la presència al llarg d'aquest any d'un nou perfil de persones que s’adrecen a Càritas,: “Són persones que no havien estat mai usuàries dels Serveis Socials ni de Càritas. El conjunt d’ingressos familiars poden arribar als 1500 ó 1800 euros mensuals, demanen aliments per a poder estalviar diners i pagar els terminis de la hipoteca. Aquestes persones no estan en situació de pobresa, però sí en situació de risc si no es resolen els seus problemes hipotecaris”. També respecte a l'habitatge, Jordi Roglá ha recordat que en el 2007, davant la greu situació de l'habitatge com factor d'exclusió social, Càritas Diocesana de Barcelona, la Fundació Foment de l’Habitatge Social i l'Ajuntament de Barcelona s'havien compromès a construir habitatges socials. En aquest moment, ja s'han construït 92 habitatges, que alberguen 401 persones, i ha anunciat que en el 2011 haurà 146 habitatges, en les quals podran viure 700 persones.
Juana Martín, responsable d'Immigració, Ciutat Vella i Voluntariat, ha posat sobre la taula la greu situació en la qual es troba, en l'actual crisi econòmica i financera, el col·lectiu de persones immigrants. Juana Martín ha posat especial èmfasi “en les persones que tenen dificultats per a renovar el seu permís de treball, a causa de la falta d'ocupació”; les persones que ja duen vivint en el nostre país tres anys, i estan en condicions de tramitar l'arrelament, però que al no tenir treball, queden exposades a una situació molt vulnerable; i les persones que han demanat la reagrupació familiar, i davant la dificultat de trobar un treball, la reagrupació familiar no s'ha convertit en un benestar, sinó en una càrrega”.
La responsable de Gestió Social, Mercè Darnell, ha presentat les dades de la Memòria 2008 de Càritas Diocesana de Barcelona.
La dada més destacada és el nombre total de persones ateses: 45.058. Aquesta xifra suposa un increment del 66% respecte del 2007 en el conjunt de les tres diòcesis (Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa).
Segons ha explicat Mercè Darnell, a més dels 48 serveis i projectes d'atenció que Càritas diocesana de Barcelona té per a Nens i Famílies, “el 12% del pressupost del Servei d'Ajudes Econòmiques de Càritas (SAE) s'ha destinat a temes relacionats amb la Infància. D'aquest percentatge, el 54% ha anat per al pagament de guarderies per manca d'oferta pública i/o per incapacitat econòmica de les famílies de plantar cara a la despesa”. El 21% ha estat destinat a demandes relatives a compra de llibres de text i material escolar, i el 17% a pagament de menjador escolar.
Augmenten les persones nascudes a Espanya
Respecte la procedència de les persones ateses, s’està trencant la tendència dels últims vuit anys, amb un increment substancial de les persones nascudes a Espanya (14.125), que suposen el 31% del total de persones ateses. Aquesta xifra és més del doble que el 2007. Amb tot, el conjunt de persones nascudes en d’altres països i continents és majoritari (29% Àfrica Magreb; 26% Amèrica del Sud; 5% Àfrica subsahariana; 4% Amèrica Central;3% Europa; 1% Àsia;1% ns/nc)
L’habitatge, problema prioritari
L’habitatge segueix essent un dels problemes prioritaris per a la població atesa per Càritas. La majoria de persones que s’adrecen a Càritas no poden plantejar-se la compra d’un pis i d’altres tenen serioses dificultats per fer front al pagament mensual d’un lloguer. Per això, el relloguer amb un 68% i el lloguer amb un 26% són els dos principals conceptes de l’ajuda econòmica de Càritas a les famílies per habitatge.
Els perfils de les persones ateses
-
Infants que passen moltes hores sense els pares perquè aquests treballen i els toca assumir responsabilitats que no els corresponen a la seva edat. Estan sols quan s’aixequen, esmorzen sols, van sols a escola i quan arriben a casa també han de fer els deures sols. Aquestes situacions es donen sobretot a les grans ciutats de l’entorn de Barcelona.
-
Persones immigrades que han anat treballant en els últims anys en feines eventuals, jornades reduïdes, o sense contracte i que ara no troben feina, ni en el servei domèstic i/o en l’atenció a les persones. Amb dificultats afegides perquè o bé no tenen prou formació o no se’ls han convalidat els seus estudis superiors.
-
Famílies, amb fills, o persones soles que viuen rellogades en habitacions, pagant preus abusius, sense espai per a la intimitat, ni per la vida familiar. Han de compartir la cuina, el bany i el menjador per torns.
-
Dones estrangeres que fa anys que viuen a Catalunya. El marit s’ha quedat sense feina i elles en busquen com a alternativa. No coneixen la llengua, no tenen formació professional i el seu nivell acadèmic és baix. Famílies on es dóna un canvi de rols domèstics i això comporta conflictes familiars.
-
Les persones grans amb dependència social: persones soles, sense família o bé amb poca relació familiar i a vegades conflictiva; amb pensions sota el llindar de la pobresa.
-
Les persones sense llar són cada vegada més joves. Sense treball, sense xarxa relacional, amb forts trencaments familiars, acaben havent de viure al carrer.
-
Persones amb problemes de salut mental: depressió, angoixa, ansietat i altres problemes de salut derivats de la vida en precarietat.
-
Famílies, tant espanyoles com estrangeres, que fa un temps s’havien atès des de Càritas i havien resolt la seva situació, però que ara, en el context de crisi actual, tornen a necessitar ajuda.
-
Famílies que mai havien necessitat ajuda ni de Càritas ni de Serveis Socials i que ara han de demanar ajuda per cobrir necessitats bàsiques.
Tendències 2009 (dades destacades)
De l’1 de gener al 31 de maig de 2009, Càritas ha atès 31.000 persones, el mateix nº que en tot 2007
-
El 40% no havia vingut mai a Càritas
-
El 32% són nascuts a Espanya, però la procedència majoritària segueix essent estrangera
-
Predominen les famílies amb fills (nuclears o monomarentals) que representen el 40%
-
El 72 % de les persones, en edat laboral, que demanen ajuda a Càritas està a l’atur
-
La meitat d’aquest 72% està en situació irregular
-
Només el 13% de les persones (2009) treballa amb contracte
-
El 8 % troba sortida laboral en l’economia submergida
Les Ajudes Econòmiques de Càritas (gener-maig 2009) arriben als 801.596 euros. (Es preveu que s’arribi als 3 milions a finals 2009)
-
El 54% de les ajudes (425.371€) són per a problemes relacionats amb l’habitatge; el 17’6% per alimentació; el 12’6% a pagaments relatius a infància (escoles bressol, menjador escolar, bolquers..)
-
L’augment d’Ajudes Econòmiques (gener-maig 2009) per a necessitats bàsiques és del 60% respecte el mateix període de 2008
Distribució persones ateses per territoris
Què fa Càritas : 329 projectes al servei de les persones
-
42 centres d’acollida i acompanyament
-
13 espais d’acollida i relació grupal
-
64 Punts d’Ajuda alimentaria i robers
-
70 espais de orientació i formació sociolaboral
-
48 serveis i projectes d’atenció a infants i famílies
-
51 serveis d’atenció a la gent gran
-
22 pisos compartits per a persones en situació de sense llar
-
6 espais d’atenció a persones en situació de sense llar
-
6 accions per a la salut mental
-
4 projectes de suport al codesenvolupament
-
Assessoria jurídica general i d’estrangeria
-
Servei d’Ajudes Econòmiques
EL PRESSUPOST DE Càritas 2009
El Pressupost de Càritas diocesana de Barcelona, previst per al 2009 és de 17’5 milions d’euros: 14 milions de despesa ordinària i 3’5 milions de despesa extraordinària.