A l’acte de presentació, Dolors Comas d’Argemir, secretària del CAC i moderadora del taller del qual en resultà aquest document, va explicar-ne el procés de creació i va posar l’èmfasi en què justament “és el procés el que li dóna el seu valor”, ja que partint d’un document base inicial, les entitats i persones adherides al CSM l’han treballat i esmenat, per acabar consensuant-lo en un taller presencial. “És, doncs, una eina viva i molt reflexionada”.
L’altre mèrit d’aquest document, segons Comas, és el fet que no és gens dogmàtic, ben al contrari “té una vocació clarament propositiva i de construcció en conjunt” d’un nou model de comunicació “que passi realment de la multiculturalitat a la interculturalitat”.
Javier Bonomi, president de FEDELATINA, intervingué en nom de la Xarxa d’Entitats del CSM. En la seva intervenció, va fer referència al fet que aquest document deriva del treball del CSM iniciat tres anys enrere i que, s’ha treballat en paral·lel al document sobre bases legals que aviat també veurà la llum i que el Departament d’Immigració de la Generalitat ja ha adoptat com a model per al Pacte sobre la Immigració a Catalunya.
Bonomi també féu referència a una notícia sorgida el dia anterior i que acaparà l’atenció de tots els mitjans generalistes, utilitzant-la com a exemple de “la mala praxi habitual en aquests mitjans, utilitzant el llenguatge policial, criminalitzant els col·lectius d’immigrants sense contrastar i oblidant que les bandes violentes a Catalunya són molt minotiràries”. Concretament, Bonomi feia referència a la violenta baralla suposadament entre dues bandes de joves llatins –Latin Kings i Ñetas– a L’Hospitalet de Llobregat.
En representació dels mitjans més generalistes, Carles Solà, director del programa Tot un un món de TV3, va afirmar que “Els mitjans de comunicació acostumen a fer les coses generalment sense pensar massa les conseqüències que tenen les rutines de treball que s’han fet servir o que es fan servir diàriament. I això repercuteix sobre la visió que s’està donant del conjunt de persones que ha vingut a viure al nostre país”.
Solà va posar l’accent en la formació dels professioanls. En aquest sentit afirmà: “Si no es forma els professionals en aquest nou àmbit en el que ens movem ara que és el d’una societat molt més plural, molt més diversa del que ho havia estat fins ara, de poc valdran recomanacions o objectius com els que fixa el CSM. –i puntualitzà que tampoc valdran res – Si no hi ha un canvi d’actitud de cadascuna de les persones que treballen en aquests mitjans de comunicació, si la seva manera d’enfocar les informacions, el llenguatge que utilitzen, el coneixement de les coses de les que parlen no canvia fruit d’aquesta formació”. Al mateix temps, la formació servirà per introduir “una certa normalització de la presència de la diversitat” de forma que es podrà intentar que en els programes hi hagi convidats més diversos, que persones que vénen a veure programes no responguin només a un determinat perfil, sinó que responguin més a aquesta diversitat social i incorporar en les redaccions professionals d’aquesta nova fornada de catalans”.
Pel periodista de TV3, però, allò realment important és que tot això és, tan sols, la porta oberta a un procés que ha d’acabar “donant pas a una normalització de la presència de la immigració o la diversitat en tots els mitjans de comunicació com en tots els àmbits de la vida”.
Per últim, també intervingué Jackson Amesty, periodista de la revista especialitzada en immigració Toumaï, aportant la veu de la diversitat a la taula.
Aquest jove periodista començà la seva exposició amb una afirmació de lògica aplastant per fer palesa la desigualtat amb la que apareixen els temes referits a la població immigrant en els mitjans: “Si la comunidad de inmigrantes representa el 10% de la población debería representar también el 10% de la información que se refleja en los medios de comunicación”.
Com a professional d’un mitjà ètnic, Amesty va explicar que assisteix a molts actes i activitats organitzats pels diferents col·lectius, i que molts d’aquests esdeveniments són prou rellevants perquè l’endemà apareguessin en els mitjans generalistes, en canvi, “al otro día, cuando leemos esos medios generalistas no aparecen. Y pensamos que el favor que se le está haciendo a la diversidad es muy flaco. Por eso pensamos que el silencio a veces es mucho más elocuente”.
Seguint molt l’esperit del CSM, Amesty va voler llençar la proposta als mitjans generalistes, en el sentit que “nosotros los profesionales de los medios de comunicación inmigrantes sirvamos de puente para conseguir fuentes para los profesionales de los medios de comunicación generalistas”.
Veure document en pdf