Tot i la situació de superàvit que presenten els pressupostos de l’Estat, els nivells de convergència en despesa social amb els països de la Unió Europea van minvant. Per exemple, a l’Estat espanyol des del 1997 al 2005 s’ha reduït la inversió en gent gran d’un 3’6% en relació al PIB.
MANIFEST DAVANT DE LES ELECCIONS GENERALS del 9 de març de 2008:
calen mesures concretes i urgents contra la pobresa
Les entitats que presentem aquest manifest (Arrels, FATEC, CCOO i Càritas D. Barcelona) volem expressar a l’opinió pública en general, i als representants polítics en concret, la nostra preocupació per l’evolució de l’Estat del Benestar a l’Estat Espanyol, donat que l’anàlisi de les dades estadístiques demostren que, malgrat la situació de superàvit que presenten els pressupostos de l’Estat, els nivells de convergència en despesa social amb els països de la Unió Europea van minvant, ja que no creix la inversió en Benestar Social al mateix ritme que ha crescut el PIB de l’Estat espanyol. A tall d’exemple, des del 1997 al 2005 s’ha reduït la inversió en gent gran un 3’6% en relació al PIB.
Una de les conseqüències directes d’aquest distanciament és el de l’augment de la pobresa, tal i com evidencien els darrers estudis que s’estan realitzant. En aquest sentit la Fundació Un Sol Món i la Fundació Bofill van presentar recentment al Parlament de Catalunya les primeres dades de nous estudis on es reafirma -en la línia del que anteriorment reflectien dades facilitades per l’ IDESCAT i per l’INE- que el 20% de la població espanyola està per sota del llindar de la pobresa (definit per la Unió Europea en el 60% de la renda mediana del país: 7.470€ anuals a Catalunya, i 6.860€ al conjunt de l’Estat), i d’aquest percentatge de pobres, afirmen que la meitat reben prestacions econòmiques de l’Estat, majoritàriament pensions per sota del llindar de la pobresa.
Davant d’aquesta situació, Arrels, FATEC, CCOO i Càritas D. Barcelona, com a entitats que treballem i intervenim dia a dia en la realitat de la gent gran, la marginació, la pobresa i la precarietat, volem transmetre als partits polítics que volen conduir el govern de l’Estat espanyol els propers quatre anys unes propostes concretes per fer front a la pobresa estructural, definida com aquella situació de pobresa determinada per l’assignació d’ingressos públics per sota del llindar de la pobresa. I que podria arribar a afectar fins a un 10% dels ciutadans espanyols. Així doncs, creiem que l’aplicació d’aquestes propostes podria implicar la reducció a la meitat de la pobresa a l’Estat.
1.- Adoptar per al conjunt de l’Estat el concepte de “Llindar de la pobresa: ingressos equivalents al 60% de la renda mediana del país on es viu”, com a nivell de mínims per a les prestacions econòmiques que tinguin caràcter de pensió pública; entenent que, partint d’aquests mínims, cal mantenir un diferencial entre les provinents del sistema contributiu i la resta.
2.- Garantir que totes les persones amb discapacitat puguin assolir o complementar amb finançament públic, els seus ingressos fins a l’Índex del Llindar de la Pobresa, a Catalunya anomenat Indicador de Renda de Suficiència (IRSC).
3.- Facilitar l’accés a l’habitatge de lloguer, mitjançant ajudes directes a la persona i amb la promoció pública d’habitatges de lloguer; tenint en compte que moltes persones que perceben pensions estructurals de pobresa es veuen obligades a viure de relloguer, sense que el propietari vulgui reconèixer aquest fet, dificultant l’accés del pensionista als ajuts públics.
4.- Cal també promoure una fiscalitat adequada a la situació dels pensionistes amb pensions baixes, ja que es troben greuges comparatius.
5.- Cal promoure recursos residencials per a persones menors de 65 anys que, trobant-se en situació de pobresa estructural i malaltia crònica o dependència social, es veuen abocades a sobreviure en condicions indignes.
Barcelona, 20 de febrer de 2008
Entitats signants:
Arrels Fundació FATEC CCOO Càritas D. Barcelona