Càritas-. Càritas Diocesana de Barcelona, l’Escola d’Infermeria de Sant Joan de Déu i la Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya han organitzat per segon any consecutiu un curs de formació per a cuidadors i cuidadores de persones amb dependència. 

		En aquesta edició hi ha participat un total de 35 alumnes, 31 dones i 4 homes, repartits en dos grups, un de matins i un de tardes. “La nostra vida és com aquest sostre de la Pedrera del passeig de Gràcia: el camí no és pla, és rugós, hi ha alts i baixos. Però com diu un proverbi xinès, quan el terreny punxa un no s’hi ha de detenir”, deia el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Roglà, durant l’acte de clausura dels cursos que va tenir lloc el passat 22 de gener a l’edifici La Pedrera de Barcelona.
Amb aquesta metàfora, Roglà va sintonitzar amb les 35 persones immigrants que porten poc temps a casa nostra, i que durant tres mesos s’han format per tenir cura i atendre el tracte amb persones amb dependència.

Humanitzar el tracte

La clausura va comptar amb la intervenció-confèrencia de Núria Terribas, directora del Institut Borja de Bioètica (URL), qui va centrar la seva intervenció en la importància d’humanitzar el tracte a persones dependents. Per Terribas, allò realment important de la persona que té cura de l’altre no és només els coneixements que tingui de com realitzar les tasques d’higiene, els hàbits alimentaris o el control de la medicació, sinó el tracte humà.
En aquest sentit, per a Terribas aquesta tasca del cuidador cada vegada s’està professionalitzant més, i aquesta tendència té per davant dos reptes: “El primer és respectar en tot moment els drets de les persones amb dependència: han de sentir que se les tracta amb respecte i amb dignitat. El segon repte és la personalització del tracte de la persona dependent: no podem actuar sempre de la mateixa manera, hem de pensar en qui tenim al davant i actuar”. Per aconseguir aquests dos objectius, hi ha alguns elements, al seu entendre, que s’han de tenir en compte: “Vostès han de fer un esforç addicional perquè la cultura, en el seu cas, també és diferent, per tant, hi ha certs hàbits o certes maneres de fer les coses que són diferents a les d’aquí. També s’ha d’empatitzar amb l’altre, posar-se en el seu lloc per entendre’l i ajudar-lo. I és important que la persona dependent pugui donar la seva opinió, ja que en molts casos es prenen determinacions sense comptar amb la persona a qui es cuida. I finalment, hem de posar cura també en aspectes com el vestir, el to de veu, l’actitud: tot això condiciona que l’altre ens senti com algú proper”, afegia Terribas. El risc de la formació, deia, és que “es professionalitzi en excés el tracte a les persones dependents i perdem l’element més humà”. Per acabar, Núria Terribas va felicitar els 35 alumnes encoratjant-los a accentuar precisament aquest aspecte en la seu treball diari.

La importància de la formació

		La segona part de l’acte va consistir en una taula rodona de les diferents entitats associades al projecte. Àngels Pedrola, professora titular de l’Escola Universitària d’Infermeria Sant Joan de Déu i professora dels curs, va constatar la preparació que havien rebut les 31 dones i els 4 homes que havien participat d’aquesta formació, i els va recordar que el que els acreditava per fer bé aquesta feina “és una actitut interior: sé que les seves vides no han estat fàcils i, per aquest motiu, sé que seran molt més susceptibles al patiment de l’altre”.
Jordi Balot, representant de la Fundació Viure i Conviure, va encoratjar els alumnes a treballar amb entusiasme per a aquestes persones que pateixen i viuen situacions de dependència. Finalment, Jordi Roglà, director de Càritas Diocesana de Barcelona, va assenyalar la importància de la formació: “Avui comença la vostra formació. Però us haureu d’anar formant contínuament. En cada moment de la vostra feina haureu de donar. Donar és el més important”.

L’acte va acabar amb el repartiment dels diplomes acreditatius als 35 alumnes participants, i la rigorosa fotografia de família. Al març hi haurà una nova edició d’aquests cursos.

La veu dels participants, però, és la que té valor. Aquesta és l’experiència de dos dels alumnes:

	“El curs ha valgut molt la pena fer-lo. He sortit amb molta informació, ara tinc molta formació. Em sento orgullosa. Abans em feia por quedar-me			“La valoració que en faig és molt bona. El curs t’ajuda a valorar les circumstàncies humanes de qui tens al davant, i aprens coses que no veus a simple vista,    que   són
sola cuidant una persona amb dependència, i ho  feia per necessitat, però amb la formació que ens han donat en aquest curs ja no em fa por: ara puc cuidar d’una persona tota sola. Les classes pràctiques m’han anat molt bé. A la classe aprens, però és teoria, en canvi, en el tracte tot és viu!”.			més imperceptibles. Amb la formació les coses són més fàcils, i l’atenció a la persona dependent té més qualitat. El nivell dels professors també és molt alt, són persones formades i això es nota molt. Ens han tret el millor de nosaltres mateixos com a grup i de manera individual. A mi m’ha servit per millorar més humanitàriament. Aquesta és una feina que t’implica a tots els nivells, i com que és tan humana, fent-la, un es dóna del tot”.