Com cada any, algunes de les entitats que integren la xarxa d’atenció a persones sense Llar -Feantsa, Faciam, Càritas- volen recordar a la societat que aquest segueix essent un col·lectiu exclòs. La Campanya Sense Sostre 2007, fa una crida a reflexionar i a actuar, en concret en els temes de salut que afecten aquest col·lectiu. “L’alta mèdica és una mala notícia, si vius al carrer” ens recorda.
A la nostra societat, el “tant tens tan vals”, el desconeixement sobre les persones sense llar, les seves malalties, els prejudicis socials que existeixen, el tractament informatiu que referma els tòpics, el fet que algunes malalties que pateixen provoquin alarma social, acaba afavorint la discriminació i l’ l’estigmatització d’aquest col·lectiu.
En els problemes de salut que tenen les persones sense llar es combinen dèficits de salut mental i física. Per això, l'enorme repte que representa per a la sanitat pública tractar a aquestes persones.
1 . L'absència de Salut defineix la vida de les Persones Sense Llar (PSLL): Aquest fet provoca que la seva situació de vulnerabilitat, es vegi agreujada per un deteriorament físic i psíquic. Les Persones Sense Llar presenten problemes de Salut molt diversos, i sovint complexos que han de ser tractats: addiccions, aïllament social, problemes mentals, desarrelament.... L'atenció a aquestes persones en situació d'exclusió social severa planteja la qüestió de si la resposta social ha de fer-se des de serveis específics atenent a les seves necessitats particulars o han de ser atesos des de la xarxa general.
2 . La dificultat en l'accés al dret de la salut: Els obstacles i barreres que han de superar per a ser atesos, suposen la negació d'aquest dret bàsic i necessari, perquè la persona pugui viure amb dignitat. La manca de Sistemes públics adequats de Salut, la insuficiència dels pressupostos/recursos assignats a sanitat, i les condicions restrictives d'accés als serveis, els nega la seva condició de ciutadans i es veuen privats de la possibilitat de desenvolupar-se amb dignitat al veure seriosament limitat el seu accés normalitzat als drets socials.
Què demanem
A les autoritats públiques
Que garanteixin un sistema de salut equitatiu(universal,gratuït, accessible):
Desenvolupant polítiques de salut mental
Promovent polítiques contra la discriminació i l’estigmatització
Política migratòria en l’accés a la salut
Als serveis de Salut
Formació del personal sanitari en les àrees de psiquiatria
Recursos residencials intermedis per a la rehabilitació d’aquestes persones
Coordinació sociosanitària
Increment dels mitjans i de les estratègies de què disposa salut mental
Mesures innovadores en l’accés a la salut
Donar preferència a les citacions de persones sense llar
Accés a targetes sanitàries
Mediadors culturals i traductors
Als mitjans de comunicació
Que denunciïn les dificultats en l’accés a la salut
Que creïn missatges que lluitin contra la discriminació i l’estigmatització
A la societat civil
Que tingui una actitud acollidora en vers les persones sense llar
Que complementi l’acció de l’Estat i de les diverses Administracions públiques