| |
Presentació de l'Informe de Càritas: l'Habitatge, un factor
d’exclusió social
|
| |
|
|
Data de publicació: |
|
|
|
14/5/2007 |
|
|
| |
|
|
|
| |
Aquest informe neix en el marc de la Campanya de Càritas "Els drets humans són universals, les oportunitats també ho haurien de ser".
L’objectiu que perseguim amb aquest informe és donar a conèixer les dades quantitatives i qualitatives que obtenim a partir del compromís quotidià, a peu de carrer, d’atenció a les persones que es troben en situació d'exclusió, ha dit Jordi Roglà, director de Càritas diocesana de Barcelona.
|
| |
Càritas vol urgir la necessària responsabilitat política de garantir el dret a un habitatge digne.
És per això que Càritas reivindica una política pública d’habitatge que no deixi només en mans del mercat un bé bàsic i un dret constitucional, i estatutari, com és el dret a un habitatge digne. Precisament, perquè el problema de l’habitatge afecta a sectors amplis de la població i la situació a la que hem arribat requereix una resposta política urgent. Aquesta necessària resposta conjunta de les diferents forces polítiques i econòmiques és un exercici de responsabilitat col·lectiva. En aquest sentit, des de Càritas veiem amb esperança la iniciativa del govern català en favor d’un pacte nacional per a l’habitatge. I la recentment aprovada Llei del sòl. Unes iniciatives, però, que cal fer avançar i concretar amb compromisos ferms.
Dades que ens alerten
· A partir dels anys 80 cau en picat l’habitatge de protecció oficial.
· Grècia és l’únic país europeu amb una proporció d’habitatge públic inferior al de
l’Estat Espanyol
· Els salaris han crescut en 10 anys un 30% en front del 245% d’increment del preu
dels pisos (per m2)
1) La segona part del document, és el nucli d’aquest informe: revelador de l’exclusió que estan vivint moltes de les persones i les famílies que hem acompanyat de prop. Persones i famílies que es troben havent de superar una situació d’exclusió residencial. Són persones que enmig d’una societat rica com la nostra sobreviuen com poden, fent front a situacions d’extrema vulnerabilitat per la falta de cobertura de les seves necessitats més bàsiques: el pagament d’habitacions de relloguer; la incapacitat de fer front als rebuts d’aigua, llum i gas; el pagament d’ajuts per entrades de pis abusives; el pagament de pensions o de residències per ancians.
2) Les famílies no poden fer front a les despeses més elementals per a la seva supervivència: Les demandes al Servei d’Ajuda Econòmica (pgs 37-41)
3) El motiu de la nostra preocupació: situacions d’infrahabitatge i de l’imparable augment del fenòmen del relloguer d’habitacions, l’amuntegament i el barraquisme vertical, s’ha anat consolidant com la única sortida per a moltes persones.
Gràfics d’evolució del regim de tinença de l’habitatge de la població atesa per Càritas durant 1992, 2001, 2005 (pàgina 10 informe)
1992: lloguer 47’8% relloguer 2,7%
2000: 41% relloguer i un 38% lloguer
2005: 50% relloguer i un 33% lloguer
L’augment més significatiu del relloguer, s’esdevé entre el 2000 i el 2005
41% 44% 42% 49% 52% 50% 54%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Ø Del 2000 al 2005 augmenta en 9 punts el nombre total de situacions ateses per Càritas en què les persones viuen compartint pisos sovint sobreocupats i en habitacions de relloguer, amb tot el que això comporta d’amuntegament i d’infrahabitatge. Les dades ens mostren que el relloguer s’ha anat consolidant com una forma habitual del règim de tinença de l’habitatge.
· El darrer any 2006 el 54% del nombre total de situacions ateses per Càritas, estaven compartint pisos, sovint sobreocupats o vivint en habitacions de relloguer, amb tot el que això comporta d’amuntegament i d’infrahabitatge.
Grups especialment vulnerables
- Entre els col·lectius socials en alt risc d’exclusió, i en els quals la manca d’un habitatge digne és un factor d’alt risc, hi ha el de les dones soles amb fills a càrrec (famílies mono-marentals). La situació s’agreuja quan es tracta d’una dona immigrada sense xarxa familiar aquí que pugui recolzar-la. Si es troba en situació administrativa irregular, aquesta dona no té possibilitat d’accedir a cap subsidi públic que li asseguri un mínim vital. Ha de viure en una habitació rellogada, amb el seu fill/filla recent nascut. Sovint, Càritas detecta una desprotecció total i situacions d’alt risc que poden incidir molt negativament en el desenvolupament de l’ infant. A més, la necessitat de trobar una feina i de guanyar uns diners per a subsistir, fa impossible que la mare pugui viure amb la tranquil·litat necessària el període de post-part i criança que avui dia la nostra societat reconeix a la dona.
- La pobresa i l’exclusió tenen també a veure amb la impossibilitat personal i/o familiar de desenvolupar un projecte de vida satisfactori. Això és sinònim de fragilitat i de sofriment per a les persones i d’impotència per a construir el seu futur personal i/o familiar. Detectem, entre d’altres situacions, que hi ha parelles joves amb fills que, davant la impossibilitat d’emancipar-se, han de seguir vivint (per separat) a les llars del pares respectius. Això sovint genera conflictes i trencaments. Davant d’aquesta realitat, el Servei d’Ajuda Econòmica de Càritas va incrementant, en la mesura del possible, les ajudes econòmiques per entrades a pisos (de lloguer) així que les persones ateses disposen d’un treball mínimament estable que els permeti el pagament regular de les mensualitats
- Persones grans amb pensions de vellesa, viduïtat, invalidesa, PNC’s, moltes de les quals situen els seus perceptors clarament per sota del nivell de pobresa (556€ a l’Estat espanyol en l’any 2006, segons la Unió Europea).
|
| |
El Servei d’Ajuda Econòmica de Càritas ha de donar suport regularment a persones que no poden pagar els lloguers, les habitacions de pensió on viuen, degut a les baixes quanties de les seves pensions.
Obtenir informe en pdf |
|
|
| |
|
|
Ignasi de Delàs, president de la Fundació Foment de l'Habitatge Social, Jordi Roglà, director de Càritas, i Anna Jolonch, coordinadora de l'estudi, durant la Roda de Premsa.
|
| |
|
|
 |
| |
tornar >> |