Carme Munté. Catalunya Cristiana. 12 d’abril de 2007. – La qüestió de l’habitatge ha esdevingut una de les principals problemàtiques de la nostra societat, que afecta els joves que troben dificultats per emancipar-se però que presenta tota la seva cruesa en situacions com habitatge precari i massificat, submercat d’habitacions, desnonaments i assetjament immobiliari.

El fenomen dels sense llar és sens dubte la part més visible i sagnant d’una exclusió residencial cada cop més habitual a les nostres ciutats.

Tenir dificultats per accedir a un habitatge no és cosa només de particulars, sinó també d’entitats com la Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social, que facilita habitatges dignes, durant un temps limitat i amb uns lloguers molt baixos, a famílies que pateixen exclusió residencial. És un projecte que va començar als anys noranta amb la promoció i el suport econòmic de Càritas diocesana de Barcelona, però que també ha estat víctima de l’augment forassenyat dels preus dels habitatges, tant de compra com de lloguer. «Ens resulta econòmicament impossible llogar un habitatge al mercat privat per tal d’oferir-lo després als nostres beneficiaris a un preu que estigui al seu abast», afirma Antoni Salamero, director de l’entitat. El 31 de desembre del 2006, la Fundació disposava de 67 habitatges: 38 en propietat i 29 en cessió d’ús (19 de lloguer i 10 amb cessió d’ús temporal gratuïta).

Veure reportatge en pdf