En el context del 10é aniversari del CIC, els representants d’ Arrels, Justícia i Pau, Càritas i Sos Racisme van poder exposar les seves “queixes a la premsa” ja que és aquest el marc on el Consell de la Informació, l’organisme que ha de vetllar per un periodisme ajustat a la ètica, té competències. L’acte fou introduït per Josep Pernau, President del Consell de la Informació que va donar les gràcies a les entitats per la seva participació, i moderat pel periodista Àlex Masllorens.
Salvador Busquets, director d’Arrels, entitat que treballa en l’àmbit de les persones sense llar, va fer al·lusió als estudis que les entitats petites han de fer per la demanda de dades sobre aquest col·lectiu. Busquets va qüestionar que les entitats hagin d’invertir diners i temps en aquest tema, i va fer referència a que la informació sobre les persones sense llar es concentra majoritàriament en tres mesos de l’any. El director d’Arrels va demanar també que els mitjans no utilitzin la paraula indigent perquè aquesta qualificació estigmatitza les persones i pot perjudicar la seva evolució personal i social.
Eduard Ibañez, director de Justícia i Pau, va instar als mitjans de comunicació a prioritzar les informacions que tenen a veure amb el sofriment que causen a les persones, un periodisme, doncs, que posi la persona en el centre d’interès. Va parlar de guerres que no tenen cobertura mediàtica perquè succeeixen en països pobres, on no hi ha petroli ni altres riqueses. I en l’àmbit del dret va reclamar que no s’etiqueti a les persones de il·legals, referint-se als immigrants en situació administrativa irregular , i que en les informacions referents a tribunals es respecti la presumpció d’innocència.
Tot seguit Jordi Roglà, director de Càritas diocesana de Barcelona va alertar de la banalització de la informació en tots els mitjans, tant els audiovisuals com en la premsa “creixen les informacions referents a la premsa rosa, als esports o a l’economia mentre disminueix la informació relativa al treball precari, al dèficit d’habitatges o a la pobresa. Està clar que no són una prioritat”, va dir. Roglà va al·ludir a la dificultat dels periodistes de la secció de societat per trobar espai on informar d’aquest temes i va agrair el seu esforç per fer un periodisme ètic. El director de Càritas demanà que els mitjans facin pedagogia , a més d’informar, en el sentit de buscar altres veus quan hi ha recursos que resulten incòmodes als habitants d’un barri, “En cas contrari -va dir- els problemes que es generen en el si de la societat seguiran resolent-se lluny de les seves places i carrers”. I va demanar que els mitjans no estigmatitzin les persones amb titulars o paraules, i siguin receptius a les informacions que arriben des de les entitats. “ No fem propaganda, enviem informació que creiem que la societat ha de conèixer”, va dir el director de Càritas.
Des de SOS Racisme, Begoña Sánchez va constatar que el molt espai que els mitjans dediquen a temes relacionats amb la immigració no s’ha traduït amb un coneixement profund sobre el tema. “La immigració se segueix percebent com un problema on primen els aspectes conflictius. Es sobredimensionen fets i s’empren termes que creen alarma social referint-se a la immigració: allau, invasió, tsunami d’immigrants, pisos pastera.. Els mitjans han de ser capaços de generar canvis, ens juguem el model de societat “.