| |
Cuina amb condiments
|
| |
|
|
Data de publicació: |
|
|
|
5/10/2006 |
|
|
| |
|
|
|
| |
EL PUNT- S. Pérez. Baobab és un dels projectes de Càritas Diocesana de Barcelona que rep part dels aliments que reparteix la fundació Banc d’Aliments. Al Guinardó, grups d'immigrats aprenen a cuinar i cuidar gent gran i infants per trobar feina. Pel camí fan amics. |
| |
Són tres quarts d'una del migdia. A la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, al Guinardó, comença a sentir-se olor de menjar. Una noia sud-americana petita i somrient diu: «Cuinem molt bé, t'ho asseguro.» El menú del dia és amanida d'arròs i peix en salsa. Fa prop d'una hora que un grup de nou persones d'origen sud-americà i nord-africà aprèn entre els fogons d'una petita cuina les receptes dels plats que després hauran de repetir en futures feines. La majoria acabaran cuidant persones grans i infants, fent tasques de la llar o treballant a la cuina d'un restaurant. En el curs, que dura tres mesos, comparteixen espai homes i dones, la majoria joves. Reconeixen que a Catalunya «es cuina més sa, sense tant greix ni condiments». Tot i això, afirmen: «A Sud-amèrica, la matèria primera per cuinar és natural. Aquí són envasats i precuinats.» Del banc d'aliments reben alguns productes com ara l'oli, la pasta i la llet. Surten amb les monitores a comprar la resta d'aliments, que paga Càritas, i que conformen la seva dieta ja que el grup es menja el que cuina cada dia. «El que sobra es reparteix entre tots perquè ho portin a casa», afegeix Pilar Garcia, una de les formadores
UN ESPAI D'ACOLLIDA
«Baobab és un projecte d'acollida que ajuda, sobretot, a immigrats que han arribat en els darrers mesos i busquen formar-se per trobar feina. És sorprenent perquè, a més, s'ha convertit en un espai per relacionar-se i fer amics». Així defineix Dolors Arbonés, la treballadora social, el programa que va néixer al Carmel i que es va traslladar al Guinardó després de l'esfondrament del túnel del metro. «Esperem tornar a un nou local a principi del 2007», afegeix la treballadora. De dilluns a divendres, de dos quarts de dotze a les tres, el grup aprèn a moure's per Barcelona, a buscar una feina i un pis, a detectar possibles estafes, a cuinar i netejar. |
| |
Arbonés destaca, però, que es cobreixen necessitats afectives. «Molts viuen en habitacions, no tenen família ni amics i estan tot el dia sols», diu la treballadora. Gràcies al projecte, surten i coneixen gent, a més de menjar i aprendre. Una altra peculiaritat de l'espai són els nens. Els accepten si tenen més de 3 anys o si els pares acaben d'arribar i no estan escolaritzats. Les mares se'n fan càrrec. Un grupet comença a parar taula. Parlen sobre un possible restaurant on es podrien oferir plats de cada país. La majoria són bolivians. De moment es conformen a aprendre. |
|
|
| |
|
|
|
| |
|
|
 |
| |
tornar >> |