La guanyadora del premi Ramon Llull ha manifestat “Catalunya necessita imbuir -se d’aquesta nova saba que porten els fluxos migratoris, en tant que també formen part del què anomenem cultura”. Segons l’escriptora, “no tindria sentit parlar de societat catalana sense comptar amb totes les fitxes que la composen. Perquè la procedència és important només fins a un punt. Jo vinc del Marroc, però la meva cultura és catalana. La meva primera escriptura va ser en català”.   Aquesta jove escriptora ha volgut compartit una estona del seu temps amb Càritas, que des fa anys treballa en l’àmbit de la migració, i ha coincidit amb la filosofia que impulsa el Consens Social sobre Migracions a Catalunya: seguir treballant per una societat que no exclogui ningú.

La guanyadora del Ramon Llull creu que el paper del mitjans de comunicació en la transmissió dels estereotips és crucial i aposta per “un millor coneixement de l’altre, sigui qui sigui i vingui d’ on vingui, per evitar estigmatitzacions i injustícies”.   Aquest guardó ha canviat la vida de l’escriptora que es va donar a conèixer amb “Jo també sóc catalana” i que, fins fa ben poc, treballava de mediadora en una escola de Granollers.

 

Najat El Hachmi creu que el paper de les dones en aquesta societat és encara testimonial.  “Estem en una societat completament patriarcal en la que ningú es pot creure el discurs de la paritat, per més ministres que hi hagi, des del moment que cal renunciar a ser dona plenament, a desenvolupar-te amb tota llibertat”. “Només serà possible –segons l’escriptora– quan com a dones no haguem de renunciar a cap de les nostres opcions, quan no calgui triar ni comparar-nos amb l’altre sexe.”

Pel que fa a les diferències culturals, El Hachmi ha manifestat: “és clar que hi ha trets diferencials en cada cultura, però cal aprofitar allò de bo que podem compartir, sense por, sense crear interessos”. Najat El Hachmi no vol que ningú la converteixi en “icona” de res. Creu que fa part d’una generació immigrada que ha sabut aprofitar allò de positiu, tant de la cultura familiar com la d’ acollida, per fer-se un lloc en la societat on viu.