Càritas Internationalis acaba de difondre el testimoniatge anònim que s’ha rebut a Roma d’un treballador local de la xarxa humanitària de l’Església catòlica a Birmània que col·labora en el pla de resposta humanitària a l’emergència causada pel cicló “Nargis”. Aquest és el contingut íntegre del relat.
“Gràcies a tots vostès pels seus missatges d’interès, suport i solidaritat. El poble birmà els necessita, així com la solidaritat de tots.
Acabo de tornar d’una de les zones més afectades, on gairebé 30.000 persones han trobat la seva tomba sota les aigües. A Kyaiklatt, Phaypon, Bogalay i les localitats veïnes, han mort milers de persones. Vam poder arribar fins a la llunyana Phyapon, baixant pel ric Irawady, sobre el qual, entorn de la nostra embarcació, suraven cadàvers d’éssers humans i d’animals. Arribem a un poblat arrasat, on som les primeres persones que els damnificats veuen arribar amb ajuda. El cicló Nargis els va copejar, els va arrasar, els va atordir i… segueixen desconcertats. En un espectacle dantesc, de profunda ‘commoció i impressió’. La força de la naturalesa va atacar aquests desventurats durant la nit. L’embat va arribar des del mar, a través del riu i per l’aire, amb vents que cridaven amenaçadors i que, amb una força devastadora, van destruir tot el poblat, que va quedar com si hagués sofert un bombardeig.
És un panorama desolador fins i tot per als meus ulls, que ja han vist el tsunami i el terratrèmol de Caixmir. És una visió realment insuportable! La naturalesa ha desencadenat una orgia de morts i estralls, deixant en estat agònic un poble que ja estava sofrint molt. Ahir, amb llàgrimes als ulls, algunes dones em van explicar com les aigües els van arrabassar als seus nadons dels seus pits”.