Centre Sant Boi

La classe comença a les 3 però quan falten deu minuts ja arriba la primera alumna. És de l’Índia i avui ve vestida amb un sari-pantaló de color taronja, està molt guapa. L’Olga, l’educadora social, ens explica que és la més jove del grup, i que és molt aplicada. La sentim que escriu a la pissarra de guix. L’Olga pensa que apunta, com cada dia, les paraules que no ha entès: està llegint un llibre i els primers cinc minuts de la classe els dedica a resoldre el vocabulari que no ha entès. A les altres, els hi sembla bé, així també aprenen. Avui, però, només ha escrit la data.

A poc a poc arriben totes les noies. Són joves i alegres, n’hi ha quatre que estan embarassades. En total són vuit: dues d’origen xinès, una de l’Índia i cinc marroquines. Després de la conversa prèvia, comencen els exercicis pràctics. Avui continuen amb els verbs. L’Olga va demanant a cadascuna d’elles que completi una de les frases: “Yo estudio castellano en la escuela de Sant Boi”, diu una d’elles.  

A partir d’aquí, l’Olga els hi pregunta l’infinitiu del verb, i els hi fa conjugar el present d’indicatiu. Són aplicades, la majoria no dubten a l’hora de recitar-lo. El que més els costa, és la forma del “vosaltres”. Però entre totes, l’acaben dient bé.

Ara toca fer una frase en què surt un nom que ningú sap pronunciar. Entre totes ho proven, però no se’n surten. Una d’elles es dirigeix a les noies d’origen xinès, esperant que elles resolguin la pronúncia. Una d’elles respon convençuda: “¡Esto no es chino!”. Totes riuen i una de les noies del Marroc, resol la conversa: “¡Pues, pasa palabra!”. És un grup maco, hi ha bon ambient entre elles. Algunes porten aquí molts d’anys, d’altres només mesos, però tenen ganes d’aprendre.

Evoquen experiències dels primers dies aquí, i la vergonya i nervis que passaven quan no entenien res. L’Olga les anima a llençar-se: “Si te rindes y no hablas, no aprendes.¡Tenéis derecho a aprender!”. A poc a poc. I amb paciència. Aquest centre de Sant Boi atén més de 100 persones, sobretot amb cursos d’alfabetització i de llengua, tant per a homes com per a dones. Aquestes noies, pel que hem vist aquesta tarda, són treballadores. El dia 8 de març també és el seu dia.