|
Són quasi les 11 del matí i al centre La Mercè del Casc Antic de Barcelona unes dotze dones assisteixen a classe d’alfabetització. Al passadís, un dels nens corre amunt i avall amb el biberó i tríptics a la mà. El pis és gran, hi ha diferents sales per reunir-se i trobar-se, és acollidor.
|
|
A les 11 les dones surten de la classe i es reuneixen al voltant de petites taules que en formen una de sola. És hora de compartir l’esmorzar. Un cafè amb llet o un te ajuden a escalfar-se. Les magdalenes, galetes o el pa torrat amb melmelada cauen d’allò més bé a mig matí. Se sent parlar en àrab pràcticament. Diuen que entre elles els costa molt parlar castellà, que no el parlen gaire bé. Una d’elles ens explica que porta catorze anys aquí i que està molt contenta perquè al Marroc no va tenir oportunitat d’aprendre ni a llegir ni a escriure.
|
|
|
|
Trobem que es defensen força bé en castellà, però diuen que no, que el parlen “regular”. La professora, una voluntària que també s’ha quedat a esmorzar amb elles, els hi pregunta si poden votar. De tot el grup, només n’hi ha dues que poden, i tenen clar el seu vot. Elles també van veure el debat. Una d’elles es queixa de “la niña de Rajoy”. Diu que no entén per què va parlar de “la niña” i no de “los niños”: segons ella, hi ha molts nens i nenes que es mereixen tenir una oportunitat.
S’acaba l’hora d’esmorzar. Avui toca entendre’s en el metro. Hi ha una noia en pràctiques que els hi té preparat una sessió de com moure’s per la ciutat amb metro. Hi van vuit dones. Una diu que treballa al costat de casa seva i que no l’agafa mai el metro, però l’estudiant en pràctiques li explica que un dia trobarà una feina que no serà a prop de casa i que necessitarà agafar-lo. Les altres li donen la raó. Una d’elles explica que quan va al metro, els seus fills li compten el número de parades ja que ella no es queda amb els noms. Avui la classe és més aviat teòrica, amb exemples fàcils, amb circuits i punts neuràlgics imprescindibles: plaça Espanya, Sants, Catalunya. El proper dia sortiran a la ciutat i hauran de posar en pràctica el que han après. Són els primers passos per aconseguir més autonomia.
Aquest és un dels grups que hi ha al centre La Mercè, però a part hi ha tallers de costura i un d’autoestima, i aplega al voltant de cinquanta dones. Regularment també assisteixen al centre unes infermeres que tracten diferents temàtiques, com tenir cura dels nens i com tractar malalties comuns. Els dijous és un dia especial: es reuneixen totes al migdia i comparteixen el dinar: unes el fan, totes el comparteixen, i unes altres, renten els plats. Totes elles, juntament amb les voluntàries, l’educadora i la treballadora familiar aconsegueixen fer del centre una referència per aquestes dones. I treballen per millorar la seva qualitat de vida i la dels seus.
|