Declaració pel cessament de la violència

“Els nostres països han sofert la divisió provocada per la violència política, ètnica i religiosa. Hem estat testimonis de la devastació causada per aquestes divisions i ara assistim amb desesperació els fets de Kenya, un país que durant anys ha estat considerat un model d'estabilitat en una regió turbulenta. La situació se segueix precipitant cada dia per la senda de la matança i la neteja ètnica.   A Rwanda, més de mig milió de persones van ser massacrades en tres mesos. Mentrestant, a la República Democràtica del Congo més de cinc milions de persones han mort des de 1995.
Amb la divisió de Iugoslàvia, va tornar el genocidi a Europa, amb reminiscències de la II Guerra Mundial o de l'holocaust del poble jueu. A Terra Santa, persisteix el sofriment de la població, sobretot a Gaza. I a dia d'avui, a Darfur hi ha dos milions i mig de persones sense sostre.   Demanem al Govern, als partits de l'oposició i al poble de Kenya que posin fi a la violència. S'ha fet ja molt de mal, però encara no és massa tard per a allunyar-se del precipici. Els oferim les lliçons apreses en els nostres països, en solidaritat amb tots els qui estan atrapats en aquest conflicte i amb l'esperança que els nostres exemples serveixin per a evitar que Kenya segueixi avançant cap a la tragèdia. La pau i la reconciliació, a través del diàleg, són els únics camins a seguir.   Mons. Thaddée Ntihinyurwa, arquebisbe de Kigali i president de Caritas Ruanda Mons. Louis Nzala Kianza, presidene de Cáritas de la R.D. del Congo Nuth Samol, director de Cáritas Camboya Pare Louis Samaha, president de Cáritas Líbano Sanja Horvat, membre de Cáritas Bosnia-Herzegovina I infermera de guerra a Sarajevo, entre 1992 i 1994 Claudette Habesch, secretària general de Cáritas Jerusalem Monseñor Héctor Fabio Henao, director de Caritas Colombia            Lesley-Anne Knight, secretaria general Caritas Internationalis”.