Sovint les migracions s’originen per motius econòmics. Cal destacar l’augment de la migració de les dones, que solen carregar amb la doble responsabilitat de “sobreviure” en condicions de precarietat laboral i d’explotació en el país de destí i, a la vegada, manté la responsabilitat de la família en el país d’origen.
Altres vegades allò que impulsa les persones a deixar-ho tot són motius humanitaris, sobretot els conflictes armats i la manca de llibertats les ha empeses a buscar un destí on se’ls doni protecció i es respectin els Drets Humans. Aquestes situacions no sempre són fàci9ls de reconèixer en els països de destinació i, a més, cada vegada fortifiquen més les seves fronteres. I per aquestes persones tampoc els és fàcil obtenir l’estatus de refugiades o d’exiliades. Uns drets reconeguts internacionalment per Nacions Unides a la Declaració de l’any 1948, però que sovint s’obvien.
Cadascú de nosaltres pot i ha de fer un exercici per tal de descobrir quins són els signes del seu temps, en llur entorn més proper, dins la família i la comunitat:
Ø Són “signes dels temps” els successos a les fronteres del Sud. La desaparició dels més dèbils xoca frontalment amb el control i la força d’uns estats que intenten protegir-se de centenars de persones desesperades i ansioses de llibertat. El clam africà truca la porta de casa nostra.
Ø Són “signes dels temps” els joves que demanen ser membres actius amb drets i deures i que demanen igualtat i accés per no ser només ciutadans de “carnet”.
Ø És un “signe dels temps” l’intent de sumar esforços que ens ajudin a afrontar les dificultats per realitzar junts un projecte comú de ciutadania.
Ø És un “signe dels temps” no eludir la nostra obligació de participar en la vida pública, perquè posicionar-nos ens ajuda a cultivar el sentit de la responsabilitat individual i col·lectiu.